El veureu, de nit, muntant un cavall En flames

PalmaEl Comte Mal és una de les figures més mítiques i fructíferes del llegendari mallorquí. Les seves brutalitats i malifetes -i el càstig que, segons la imaginació popular, va rebre per haver-les comeses- estan profundament arrelades en el passat del país i han deixat traces en nombroses llegendes, anècdotes, gloses, poemes i relats. No resulta estrany, per tant, que Tomàs Vibot i Caterina Valriu hagin tornat a unir esforços per dedicar-li tot un llibre, tal com feren anteriorment amb el rei En Jaume i sant Vicent Ferrer. El llibre, El Comte Mal: entre la història i la llegenda, ha estat publicat per El Gall Editor. L'edició, de luxe, inclou nombroses il·lustracions, esplèndides, i apèndixs d'allò més interessants.

La violenta història de Ramon Burgues Safortesa (1627-1694), segon comte de Formiguera, "membre d'una de les famílies més poderoses de l'illa", i els seus sagnants enfrontaments amb els veïns del poble de Santa Margalida són l'origen del llegendari maleït. El comte, que no es resignava a perdre els seus privilegis de senyor feudal, volia "imposar pràctiques i impostos ja obsolets" als margalidans. El resultat de la desavinença va ser sanguinari: disputes, assalts, assassinats. "Fixa't si el conflicte va ser cruent que la majoria de batles posats pel comte van ser assassinats o bé es varen veure obligats a fugir de Santa Margalida", diu Vibot. El punt d'inflexió va ser l'assassinat, ordenat pel comte, de Baltasar Calafat Femenia, un dels seus rivals més carismàtics. Aquella mort va provocar la detenció del comte, que fou empresonat i, en sortir de la presó, va haver d'abandonar Santa Margalida per sempre més. La victòria legal, però, pareix que no va bastar als margalidans, que posaren en circulació tot un seguit de llegendes malèfiques relacionades amb el mal comte, les quals s'acabarien escampant per tota l'illa.

Transposició del Comte Arnau

En aquest sentit, Caterina Valriu destaca que els elements de la llegenda del Comte Mal són una transposició gairebé literal, amb la diferència d'algunes particularitats locals, dels que formen la llegenda del Comte Arnau català. "Els punts en comú són molt nombrosos", explica Valriu: "el seu pacte amb el diable, la seva condició d'ànima condemnada i les aparicions nocturnes muntant un cavall en flames, la relació prohibida amb una monja del convent de Santa Clara de Palma -en el cas d'Arnau, amb una monja del monestir de Sant Joan de les Abadesses".

Valriu també esmenta la dimensió literària que va prendre el personatge a partir de la Renaixença. "El tema era molt seductor, perquè els elements que hi apareixen -els sacrilegis, l'espectre demoníac, el pecat…- donaven molt de joc". Entre els autors que se sentiren atrets pel personatge, hi hagué Josep Maria Quadrado i Maria Antònia Salvà. Per Valriu, però, "la culminació literària del tractament del tema és el llarg poema èpic que en va fer Guillem Colom". Des del punt de vista literari, el llibre de Vibot i Valriu també aporta "una primícia interessant: el primer capítol de La cruz de Calatrava o El Conde Malo, una novel·la romàntica molt a l'estil dels fulletons vuitcentista i que va ser escrita per un dels descendents del comte".

Tres escenaris

El llibre, així mateix, proposa tres itineraris perquè el lector pugui conèixer de primera mà els escenaris relacionats amb la història del comte. El primer és Palma, "escenari", segons Vibot, "de la llegenda romàntica". Després hi ha el puig de Galatzó, on el comte tenia una important possessió i que és "l'escenari de la llegenda demoníaca. I, finalment, hi ha Santa Margalida, el més històric dels tres itineraris". O, tal com explica fent broma Valriu, "escenari de la llegenda sindicalista".

Vibot subratlla l'interès especial de l'escenari de Galatzó. "Ens permet comprovar que les semblances amb la llegenda del Comte Arnau no són només en les històries, sinó també en la geografia en què transcorren: el Ripollès i Galatzó -els seus avencs, boscos, penyals, ermites- s'assemblen molt". Per remarcar la fonda petjada deixada pel comte, Vibot apunta que, "a partir del segle XIX, qualsevol element estrany ha estat utilitzat per engrandir la llegenda negra: hi ha unes marques a la façana de les cases de Galatzó, idò s'atribueixen a les potades del cavall en flames del comte; hi ha les argolles que es feien servir per fermar els animals, idò es diu que són les pedres que el comte usava per ajusticiar els seus enemics, com un rudimentari garrot vil; hi ha un talaiot, idò era el lloc que el comte emprava com a presó per als seus adversaris…".

La força inquietant de la llegenda del Comte Mal queda exemplificada en el fet que, fins ben poc abans del boom turístic dels anys 60, els amos de les possessions que hi havia en les antigues terres del comte, a Galatzó, tenien moltes dificultats per trobar jornalers i jornaleres. "La gent tenia por", diu Valriu, "de circular al vespre per aquells llocs. Tenc la teoria, però, que era una por induïda. Els contrabandistes no volien ningú circulant als vespres per allà i recorrien al Comte Mal i a les seves llegendes per espantar la gent", conclou.